Si tanque els ulls

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer:

aquelles nits d'estiu quan no teníem res,

unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

 Les festes d'un poble on vam arribar,

un sopar a la fresca amb un got a la mà,

els nervis a la panxa abans de començar.

Les primeres cançons, les primeres emocions,

unes guitarres velles, banderes als balcons,

la innocència a la cara, els somnis als pulmons.

 Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,

saltar de l'escenari, tocar amb els dits el cel,

sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels.

Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat

i escolte com el cor em torna a bategar.

L'alegria senzilla, l'emoció compartida,

l'endemà que encara hem de guanyar.

Si tanque els ulls...

Sovint em paro a pensar en moltes coses... arribo a milers de reflexions i a vegades arribo a conclusions que ni jo mateixa creia possibles. Ara més que mai em paro a recordar... El sol escalfant la nostra pell, el vent xocant amb la nostra cara, acariciant-nos els cabells. El món davant nostre, somiadors que només volen fer del món un lloc millor, pintat amb colors més vius, un món que somriu i és viu. No oblidem mai el que som, el que vam ser, i el que serem.
Recordem aquells dies en que, sense tenir res, ho teníem tot.