Tornem-hi!

Després d'uns quants messos sense tocar el blog... he decidit tornar-hi. He vist que resulta una bona eina per a explicar històries... i per a llegir-ne les dels demés! 

És impossible ressumir tot el que ha passat durant tant de temps... però intentarem fer-ne un resum:

Aquest any he començat la universitat, i tot va prou bé. No és gens fàcil, ja que aquesta nova etapa de la meva vida m'està donant més d'un maldecap i molta, molta, molta feina... i la veritat és que això m'ha obligat a deixar a molta gent apartada, amb la qual m'agradaria trobar una estoneta per a fer un cafè i xerrar. Però bé... tot i que sempre és preferible sortir amb els amics o anar a donar una volta en bici... m'agrada el que faig, i m'agrada tenir tanta feina sobre els temes que m'agraden!

També ha començat una nova etapa, un nou repte: ser cap! Aquest any m'encarrego, juntament amb els meus co-caps, de cuidar d'una colla de trenta trapelles, la unitat de Llops. Entenc que molta gent opini que aquest nens (entre 9 i 11 anys), tot i ser molt bufons, són molt difícils de portar, perquè cal dir que són terriblement esgotadors... però, sincerament, no els canviaria per res! M'encanta l'energia que tenen, veure com volen fer creure que són grans quan en realitat encara són bebés, com intenten fer-se els madurs i els independents quan la majoria de vegades no poden parar de jugar entre ells i amb els seus caps. Són una colla encantadora!

Fotografia d'una excursió que vàrem realitzar els Llops. Sitges-Vilanova.

Una de les notícies més destacables d'aquests últims dies ha estat la marxa de la Vicky cap a Irlanda. Gràcies al seu blog podem conèixer totes les seves aventures, i encara estem intentant descobrir el secret de les videotrucades grupals per a poder parlar més d'una persona per l'skype. M'agrada saber que està bé i contenta, m'ha presentat als tres nens que cuida allà, i són molt bufons! La nena petita és molt graciosa, un dels dos germans (ara metix no recordo quin) toca el violí i ens va delectar amb un concert en directe per l'skype. Els dos nens són escoltes i hi van els dilluns. Per l'skype costa entendre'ls, però sembla que la Vicky s'hi enten prou bé! 

Fotografia de la festa de comiat sorpresa que vam preparar per la Vicky, al cau.

Aquest passat diumenge 22 de gener vàrem estrenar l'obre de teatre que portem preparant des d'octubre: El Sentido de la Vida, dels Monty Python. 

No ha estat gens fàcil arribar al dia de l'estrena, ja que vàrem tenir greus problemes per a aconseguir actuar (molts ja n'estareu al corrent de la situació, però per més informació visiteu el blog de Paranoia). Finalment, vam aconseguir actuar en el teatre de Can Massallera, a Sant Boi. El teatre pràcticament es va omplir (fet que créiem totalment impossible al actuar "fora de casa" i amb tant poc temps per avisar a la gent) i, tot i patir algun que altre problema tècnic, el resultat va ser força bo, o això és el que ens va transmetre el públic!

Fotografia de la primera escena de l'obra de teatre "El Sentido de la Vida".

D'aquí una hora anirem cap al cau a preparar el 30è aniversari de l'escoltisme, que es celebrarà aquí, a Castelldefels. Després veurem el clàssic, i, si puc, intentaré parlar una mica amb la Vicky.

Però abans... a treballar una mica!

Intentaré trobar temps per anar actualitzant això... no m'agrada tenir-lo tant abandonat!

I per acabar... penjo aquí una fotografia que he trobat avui amagada pel meu ordinador. És d'una sortida que vam fer les unitats de Follets i Llops, al cau de l'Alosa, a Lleida. Hi sortim la Vicky i jo amb tres dels nostres llops: la Marina, l'Ignasi i l'Enric... M'ha portat records!

Va per tu, irlandesa!