"I quan fa una bona nevada els nens estan contents"

Avui la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha tornat de color blanc. Els flocs de neu queien del cel i ha creat un paisatge hivernal i cristal·lí...

No obstant, la neu no podria haver caigut en pitjor moment, doncs ens ha agafat en mig d'un examen de Llenguatges comunicatius i han hagut d'evacuar la facultat quan encara no l'havíem acabat... demà en tenim un altre i ha quedat aplaçat a la propera setmana (l'única setmana en la que realment estem de festa sense haver de fer res, doncs quan tornéssim ja iniciariem un nou quatrimestre, amb noves assignatures). 

Cal dir que tots hem sortit de les aules força enfadats, sentint la impotència de no poder acabar un examen a causa de que els professors t'obliguen a sortir de la facultat... però en el moment en que hem vist per la finestra que tot era de color blanc i una estranya pluja, blanca i gruixuda, queia del cel... el disgust s'ha esfumat, i ens hem convertit de sobte en nens petits que sortien fora per gaudir d'aquella bona nevada!

Els estudiants de Comunicació Audiovisual de la UAB, feliços sota la neu!

Aquest moment màgic m'ha recordat a una cançó dels Amics de les Arts, titulada "L'home que va matar Liberty Valance", i que diu així:

- I quan fa una bona nevada, els nens estan contents...

M'ha fet pensar, en com una colla d'estudiants d'universitat es converteixen amb tanta facilitat en nens petits que surten junts a jugar amb la neu, com per art de màgia... M'ha fet veure com els problemes i els mals pensaments poden desaparèixer en un segon, en com et pots sentir la persona més ocupada i estressada del món i en un instant transformar-te en una nena petita que es diverteix jugant a tirar boles de neu als seus companys de classe.

Els problemes cauen, com ho fa la neu a l'Autònoma!