Cada vegada m'adono més de com són d'essencials els moments entre amics, entre aquells que estimem i ens estimen. Veig clara la importància d'aquests moments i intento captar al màxim tots i cadascun d'ells.
Però entre totes aquestes vivències en comú, sempre hi ha certs moments claus, que marquen el dia a dia en el nostre viatge per la vida...
Una nit qualsevol, plena d'amistat i alegria...
dos amics, rodejats de la resta del grup, passen l'estona entre bromes i rialles, ballant i passant-ho bé.
El mateix de sempre...
Però en un moment donat de la nit, hi alguna cosa que canvia, quelcom diferent...
Tots dos han passat la nit sencera junts, acompanyats dels altres, gaudint d'una estona entre amics,
però aquell moment no és igual.
Es troben en un racó d'una discoteca plena de gent, on han passat tota la nit,
però saben que no és el mateix, que en tan sols un segon, la cosa ha canviat...
Intenten esquivar a tots aquells joves que omplen el local tot ballant, es busquen i miren d'apropar-se l'un a l'altre, fins que finalment es troben.
No diuen res i es miren als ulls. Realment no cal dir res...
i senzillament, s'abracen.
i senzillament, s'abracen.
El temps va passant i l'abraçada encara dura.
Els seus braços agafen cada vegada amb més força l'esquena de l'altre, i tot el que els envolta deixa d'existir per un moment.
La música està molt alta, però tot i així són capaços d'escoltar un xiuxiueig que diu alguna cosa...
..."Ets el millor"...
..."Gràcies"...
No cal dir res més. Només volen aprofitar el moment.
Passen uns quants segons, més llargs del que és normal, i finalment decideixen separar-se.
Tot torna a la normalitat. Continuen gaudint de la nit amb la resta de companys, rient, ballant i fent bromes.
Aquell petit moment ha estat per a ells... només per a ells.
No ha calgut planejar-ho i ara no cal recordar-ho. Ha passat.
Hi ha moments dels que mai es parla, però que sempre es recorden. Sense aquestes persones que ens acompanyen cada dia el nostre viatge no té sentit.
L'esséncia de la vida es troba en aquests moments, on un pot oblidar-se del que passa, deixar les bromes i la diversió i no pensar on està o amb qui està, per així apropar-se a un amic i donar-li una abraçada sense cap motiu.
Una abraçada... dolça i sincera, on tot queda dit sense necessitat d'obrir la boca.
Una abraçada... dolça i sincera, on tot queda dit sense necessitat d'obrir la boca.
Només es pot demostrar la gratitud que sents per tenir els amics que tens d'una manera: amb sinceritat. I aquesta es manifesta de moltes formes: una paraula, una mirada, un somriure, una abraçada,...
Aprofito per posar una frase que acabo d'escoltar en una cançó del nou disc dels Amics de les Arts titulada "Carnaval":
"Avui les paraules també ens disfrassem, i per un sol dia tot és diferent."
Vull donar les gràcies, amb tota sinceritat del meu cor, per tenir a tots aquells que m'acompanyen en el meu viatge.
Para las flores de mi jardín.
