I potser no seré el teu amic, ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap una mala tarda...
I potser dormiré abraçadet a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem nens malparits que se'n fotin de mi quan no m'enteri de les coses...
Però quan seré vell, seguiré cantan-te cançons igual,
caminaré lent i m'asseuré a vegades als bancs.
Verset a verset, convocaré el teu cos llarg i blanc,
i em podran veure somriure una mica per sota del nas...
Penso... en moltes coses penso. Milers de pensaments ocupen dia a dia la meva ment, alguns s'hi queden una bona estona, i d'altres passen a una velocitat tan ràpida que ni me n'adono, xoquen entre ells i implosionen a la vegada. En moltes coses penso. Però entre tots aquests pensaments que m'envaeixen, sempre hi ha un petit moment al dia en el que em apareix la teva cara. Avui ha sonat música al tren i m'he enrecordat de tu.
A vegades passo una bona estona recordant bons moments, i altres vegades, entre pensament i pensament, apareix el teu nom, i torno altra vegada a pensar en altres moltes coses. Sigui com sigui, crec que no hi ha dia en el que no m'enrecordi de tu. I avui ha sonat música al tren i ho he fet... m'he enrecordat de tu.
M'enrecordo de moltes coses, bones i dolentes, però quasi sempre bones...
Recordo una platja, una posta de sol.
Recordo també una llauna màgica i unes paraules que mai s'esborraran del meu cap.
Recordo el clotet de la galta al riure.
Recordo una cançó màgica que fa que no em senti sola en un escenari.
Recordo moltes altre cançons...
Recordo el moment en el que em vas ensenyar que es podia tornar a enrere.
Recordo uns dimarts a la gespa, jo prenent el sol, tu prenent l'ombra.
Recordo una obra.
Recordo uns bitllets per recorre el món.
Recordo les pomes.
Recordo les arrecades i els penjolls.
Recordo, també, un cru comiat.
Recordo la música...
Et recordo a tu.
I avui ha sonat música al tren... i saps què? M'he enrecordat de tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario